De la indignació a la construcció d'un nou futur: Debat organitzat per Icaria Editorial

Qui governa realment les nostres vides? Com podem actuar per a propiciar un canvi ? Quin nou sistema econòmic i polític necessitem? Les xarxes socials son útils per avançar cap a una nova democràcia real?
Debat organitzat per Icaria Editorial a Àgora Catalunya, Barcelona.

Eulàlia Reguant: coautora de “Vivir en deudocracia”´.

Joan Subirats, catedràtic de Ciència política i investigador de l’IGOP.
David Fernández, periodista de la Directa.
Jordi Marí, economista.
Arnau Monty, participant de Communia.

Viure en Deudocràcia requerirà per sortir-ne, una altra societat i una altra política.

Eulàlia Reguant ens presenta el llibre col·lectiu en el què ha participat que ha estat publicat per Icaria Editorial.

Ella ha escrit un els capítols de “Vivir en Deudocracia”.

Explica els perquè de les retallades: Alemanya i França volen una economia espanyola amb recursos i per això reclamen que es retalli la despesa pública, perquè si en un moment donat els bancs espanyols no poden pagar el que deuen a la banca francesa i alemanya, sigui l’estat espanyol que aboni el deute. Tot això amb l’excusa de sanejar el deute, argument fals perquè del total del deute només el 16% és públic mentre que el 84% és privat.

Joan Subirats ens presenta la seva darrera publicació també a Icaria Editorial: “Una altra Societat, una altra Política”. Reflexiona Subirats sobre els canvis que s’han produït a la societat en els darrers temps, canvis que reclamen una altra manera de fer política. Parla del 15M, de la revolució organitzativa que representa internet i de eixos estratègics situats en l’àmbit que ens és comú com ara la sostenibilitat ambiental, el món digital o el món cooperatiu.

Icària Editorial

Share

El espejismo nuclear: Marcel Coderch. Recopilación

En plena alarma nuclear en Japón – la Agencia de Seguridad Industrial y Nuclear advierte de una posible fusión nuclear – en pleno debate sobre si es conveniente o no desarrollar la energía nuclear en España, hemos decidido , para esclarece conceptos, recuperar algunos vídeos de Marcel Coderch editados coincidiendo con la aparición de su libreo “Els espejismo nuclear”.

Share

El futur passa per trobar una altra manera de prosperar: Marcel Coderch

L’economia no ha tocat fons.
Ara amb el baix preu de l’energia s’intenta aixecar el vol. Contràriament, qualsevol remuntada significa incrementar el preu dels hidrocarburs i d’altres fons energètiques. De fet no s’han abordat els temes de fons i per tant quan es vol remuntar apareixen totes les crisis sistèmiques que s’arrosseguen.
L’Atur: mals presagis.
Moltes activitats que aparenten generació econòmica i donen sensació de riquesa, són en realitat bombolles que no tenen per objectiu millorar el nivell de vida de la majoria, sinó que són estructures per generar beneficis contables però que no creen llocs de treball.
Contradicció
El sistema capitalista viu atrapat per una contradicció de base: qualsevol empresari vol reduir al màxim els seus costos laborals, en canvi vol que li comprin els productes que elabora. Dit d’una altra manera, vol pagar menys als seus treballadors i alhora vol que els altres empresaris paguin el màxim per tal que els altres treballadors puguin comprar els productes que ell fabrica. Tot i que es procura posar remeis a aquesta contradicció no s’afronten amb decisió els problemes de base.
Socialitzar les inversions:
S’hauria de recuperar la crítica bàsica que del capitalisme feia el Keynes original: “socialitzar les inversions”. No es poden deixar a mans del mercat segons quines decisions. Quan es tracta de decidir quina part del PIB es dedica a Educació o a construir o no, determinades infraestructures, no pot ser que sigui el mercat qui ho decideixi. Aquestes decisions han de ser en benefici de la majoria i el mercat no ho garanteix, més aviat pensa en els beneficis individuals.
Recuperar el poder cedit a les entitats financeres:
Ara mateix aquestes decisions estratègiques són a mans de bancs i d’altres entitats financeres. Cal que la Política recuperi aquest poder per tal de poder-la sotmetre a escrutini públic: eleccions i d’altres sistemes de control democràtic. Socialitzar les inversions és una decisió crucial per una sortida suportable de la crisi.

Keynes va fracassar perquè el capitalisme, a partir de les idees de Milton Friedman o de Hayek en favor de l’ individualisme més ferotge, va començar a explicar que els treballadors havien assolit massa poder:
“No hi ha interessos comuns, tan sols l’interés de cadascú”.Aquest missatge va triomfar i ho va fer amb una idea associada: No hi ha cap altra alternativa”
La caiguda de la URSS, la imposició del neoliberalisme ens ha dut on som. Això no obstant les contradiccions del capitalisme no s’han resolt i per tant més tard o més d’hora, se li haurà de donar la volta al missatge.
Per aconseguir-ho caldrà en primer llocs, ser conscients que no hi ha solució si no és col•lectiva: individualment no hi ha res a fer. “Les dinàmiques socials es fan a base de moviments socials”.
Ara mateix els moviments socials estan ideològicament orfes. La socialdemocràcia va comprar el discurs neoliberal que encara manté.
El futur passa per saber com prosperar sense créixer de forma permanent. El planet és finit i per tant no es pot créixer indefinidament. Les receptes per sortir de la crisi parlen de tornar a créixer i científicament és un impossible fer-ho per sempre. Hem de ser capaços de formular una manera de viure pròsperament sense créixer. En cas contrari no tindrem ni una cosa ni l’altra. Per augmentar un 1% el PIB ha d’augmentar un 0,7% el consum energètic. Si arriba un moment, pic del petroli, en que el subministrament disminueix l’economia haurà també de decréixer. A no ser que ens inventem una altra economia…….

Prosperar ha significat créixer mentre hem estat lluny dels límits del planeta. Ara però, estem a prop d’aquests límits i créixer es fa cada cop més difícil. Per tant si volem prosperar haurem de canviar el concepte de progrés.
Hem de ser capaços de viure dignament, prosperar, i millorar sense que això vulgui dir tenir més. Si fóssim capaços de mantenir una societat cohesionada, unida, consumint un 5% menys, aconseguiríem un progrés enorme, magnífic! Progressar serà autolimitar-nos, gestionar-nos d’un altra manera, no supeditada al consum.
Al planeta son més de 6 mil milions. Una tercera part viu bé, una altra, Xina, la Índia…, aspira a aconseguir-ho. I una darrera tercera part quasi ni ho somia Si estem en els límits de possibilitats del planeta, o una de dues, a neguem el progrés a gran part de la humanitat, o els que tenim més cedim privilegis, es a dir, acceptem decréixer.
En cas contrari, si continuem cremant sense mesura els recursos del planeta…….

Nuclears

Preparant-nos pel declivi del petroli

Oficina de promoció de la Pau i dels Drets Humans

Share

Deberemos cambiar los modelos de producción: Mario Giampietro

Mario Giampietro, en el programa radiofónico Futurs, que se emite en radio l’Hospitalet, Barcelona, analizó las posibilidades de crecimiento – decrecimiento, que afronta el mundo en relación a los recursos de qué se dispone. Asegura Giampietro que debemos cambiar el patrón de desarrollo si queremos tener futuro.
Mario Giampietro es biólogo, ingeniero químico y doctor en ciencias sociales. Actualmente es profesor en el Instituto de Ciencia y Tecnología Ambiental – ICTA – de la Universidad Autónoma de Barcelona. Es experto investigador en la valoración integral de la sostenibilidad.

En el programa radiofónico Futurs, que se emite en radio l’Hospitalet, Barcelona, también analizó las posibilidades de crecimiento – decrecimiento, que afronta el mundo en relación a los recursos de qué se dispone. Asegura Giampietro que cambiaràn los patrones de uso de los recursos: energéticos, alimenticios, de materiales…. y en definitiva cambiará el patrón de desarrollo.

Escucha a Mario Giampietro en el programa FUTURS de Ràdio l’Hospitalet, Catalunya.

Mario Giampietro: ICTA

Mario Giampietro i otros autores: Catalonia’s energy metabolism: using the MuSIASEM approach at different scales

Oficina de promoció de la Pau i els Drets Humans

Share

Aturem la Crisi: Arcadi Oliveres

Nova sèrie dedicada a la Crisi. Ara és Arcadi Oliveres qui respon les preguntes de Tinguem la Crisi en Pau, programa impulsat per SICOM i l’Oficina de Promoció de la Pau i els DDHH. Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau i economista, acaba de publicar un nou llibre: “Aturem la Crisi”.

CAPÍTOL 1 : Aturem la Crisi: “s’ha de perseguir el frau fiscal”

Arcadi Oliveres centra la Crisi en causes financeres fonamentalment especulatives. I ens diu que cal posar fre a l’especulació i regular funcions de bancs i caixes. Ens recomana descobrir i emprar la Banca Ètica i sobre tot perseguir el frau fiscal: “Els que més tenen han de pagar el què els hi pertoca”
Pel que fa a la feina, cal repartir-la. Ja sigui seguint el model francès de reduir la jornada laboral, o el d’algunes cooperatives que mantenen els llocs de treball però redueixen el sou. Oliveres també suggereix que el conjunt de la ciutadania s’hauria de repartir la feina, treballant uns menys per donar oportunitats a uns altres.
I finalment assegura contundent que els immigrants no haurien de pagar els plats trencats.

CAPÍTOL 2: s’han de nacionalitzar els bancs que hagin rebut ajudes públiques!

Es pregunta l’Arcadi Oliveres en aquests capítol:

Què hi ha darrera la crisi?: l’especulació

Què podem fer per evitar l’especulació?

1/ implementar la taxa Tobin que grava las transaccions internacionals.
2/Renunciar als plans de pensions privats, que tan sols serveixen per acumular capital i especular.
3/ Exigir que els plans de pensions els pagui l’estat.

Què s’ha de fer amb els paradisos fiscals?
- Combatre’ls! Hi ha implicats bancs i governs.

S’han de nacionalitzar bancs?
- Sí. Tots aquells que hagin rebut diners públics!

Què s’ha de fer amb les caixes?
- Obligar-les a dedicar més recursos a “accions socials”

Arcadi Oliveres ha publicat un nou llibre: “Aturem la Crisi”.

Què és la Banca Ètica, que ens cita en el capítol anterior l’Arcadi Oliveres?

Ens ho explica en Perre Ortega, investigador i vocal de Justícia i Pau.

CAPÍTOL 3: Crisi ecològica i decreixement

En aquest tercer capítol Arcadi Oliveres ens parla de la crisi ecològica i ens suggereix pensar en el decreixement: els països del sud han de créixer, però els del nord han de plantejar-se repartir. Ens fa reflexionar també sobre l’habitatge i ens diu: per cada persona que es veu obligada a viure al carrer hi ha un centenar de pisos buits destinats a l’especulació. Davant de tanta injustícia, diu Oliveres, no hi altra camí que l’expropiació.

CAPÍTOL 4: Sobirania alimentària

Quart i darrer capítol de la sèrie on Arcadi Oliveres ens proposa reflexionar sobre més temes:
Sobirania Alimentaria, per garantir-la caldrien, segons la FAO, 50.000 milions de dòlars l’any per aconseguir que cada país s’assegurés la provisió dels seus propis aliments. Els països més rics van dir que no disposaven d’aquests diners, en canvi si que en va tenir 54 vegades més per donar més de 2 bilions i mig de dòlars a banquers i entitats financers. Això només pot passar, diu Oliveres, si banquers i governants són amics i defensen el mateix.
En aquest sentit, la cancellera alemanya Àngela Merkel va dir recentment que el sistema de defensa europeu es dedicarà a defensar els interessos de la UE arreu del món pel que fa a minerals i recursos energètics.
Ara mateix les 20 primeres fortunes del planeta acumulen tants diners com els 550 milios de persones que viuen a l’Àfrica sot-sahariana.

Arcadi Oliveres ha publicat un nou llibre: “Aturem la Crisi”.

Justícia i Pau

Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans

Share

La "Crisi no s'ha acabat": Eric Toussaint

Eric Toussaint és historiador, analista polític, doctor en ciències polítiques i president del CADTM-Bèlgica (Comitè per l’Anulació del Deute del Tercer Món).

Volen que paguem la crisi!

La crisi no és tan sols financera, ho és també econòmica, alimentària, climàtica…
És una crisi del sistema capitalista. I hem passat d’una crisi privada a una crisi pública.
Ara volen que les persones paguin la crisi tot retallant-los-hi els drets aconseguits en el decurs dels anys.

Al Tercer Món la Crisi és Alimentària

En aquest capítol Toussaint analitza com afecta la crisi als països del Tercer Món. I constata que més que no pas la crisi financera, els fa mal la crisi alimentària. El menjar és un 50% més car i cada persona ha de dedicar d’entre un 70 i un 90 per cent dels seus ingressos, a comparar els aliments imprescindibles per viure.
Toussaint també ens explica quin paper hi juga la Xina.

Tindrem una nova crisi del deute extern

El deute dels països en vies de desenvolupament és de 1,35 bilions de dòlars.
El deute dels Estats Units es de 13,5 bilions.
Els països del Sud han de dedicar entre un 20 i un 40 per cent del seu pressupost, a pagar el deute.
Amb la crisi, el cost de les primes de risc que imposen els banquers del nord per a concedir nou crèdit, que es fa servir per pagar deutes anteriors, s’han apujat i molt. Per a fer front a aquests costos
han de fer servir les seves reserves en divises internacionals, reserves que, d’aquesta manera, s’aniran esgotant a poc a poc. Quan això passi esclatarà una nova crisi del “deute”

La crisi no ha passat i empitjorarà

Els bancs, les entitats financeres, tenen una gran quantitat d’actius contaminats en els seus balanços.
Hi ha més d’una bomba per esclatar en el sistema financer internacional. Ara vivim un moment de millora de l’economia perquè les empreses que havien reduït la seva producció, s’han quedat sense “stocks”. Aquest parèntesi durarà uns mesos després dels quals l’economia tornarà a caure.
Estem vivint també, una ofensiva del capital contra el treball i si no reaccionem, viurem molts anys amb una gran taxa d’atur.

La crisi l’han de pagar aquells que l’han provocat

Els governs haurien de recuperar els diner que s’han fet servir per rescatar les entitats financers i s’hauria de carregar aquest cost sobre els beneficis obtinguts pels accionistes.
A més a més, per a fer front a la crisi, caldria:
Reduir el temps de treball.
Reduir radicalment la desocupació.
Garantir els salaris.
Invertir en creació de feina.
Posar fi a l’onada de privatitzacions.

Eric Toussaint ha escrit un grapat de llibres, el darrer dels quals, amb Damien Millet, porta per títol: “60 preguntes, 60 respostes sobre el deute, el FMI i el Banc Mundial”.

Toussaint va fer aquestes declaracions a SICOMTV en el decurs de les jornades: “Mobilitzacions globals: noves formes de fer política”

Els organitzadors foren:

Centre d’Estudis Joan Bardina
Centre d’Estudis sobre Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra
Fundación Viento Sur
Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC)
Justícia i Pau
NOVA. Centre per a la Innovació Social

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

Share

Mariano Marzo 1: La crisi amaga el dèficit energètic

Mariano Marzo, catedràtic de recursos energètics de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, analitza i descriu per a sicomTV, els principals trets que identifiquen la crisi de recursos energètics que s’amaga darrera la crisi sistèmica que ens afecta.

No us perdeu el proper capítol de la sèrie amb Mariano Marzo explicant-nos fins on ens pot arribar a afectar la crisi energètica.

Tinguem la Crisi en Pau

Oficina de promoció de la Pau i dels Drets Humans de la Generalitat de Catalunya.

Share

Santiago Niño Becerra 5: 'Deberíamos aprovecharlo todo'

No hauríem de malmetre res.

No tendríamos que desperdiciar nada.

Santiago Niño Becerra, catedràtic d’estructura econòmica a l’IQS de la Universitat Ramon Llull, ens vaticina quines seran les conseqüències de la crisi a Catalunya tot comparant-ho amb la incidència que tindrà a les regions més desenvolupades d’Europa. Totes aquestes dades les podeu trobar al seu llibre “El crash de 2010 editat per los libros del lince i a SICOM TV.

Tinguem la Crisi en Pau

Oficina de promoció de la Pau i dels Drets Humans de la Generalitat de Catalunya.

Share

Santiago Niño Becerra 2: 'Paro siempre elevado'

Sigui quina sigui l’evolució de la crisi, l’atur continuarà augmentant.

Sea cual sea la evolución de la crisis, el paro continuará aumentando.

Santiago Niño Becerra, catedràtic d’estructura econòmica de l’IQS de la Universitat Ramon LLull, explica la crisi econòmica i detalla les conseqüències que tindrà descrites en el seu llibre ‘El crash del 2010′, publicat a ‘libros del lince’.

Tinguem la Crisi en Pau

Oficina de promoció de la Pau i dels Drets Humans de la Generalitat de Catalunya.

Share

Impulsat per

Amb el suport 2009-2010

Arxiu de videos

Facebook

Twitter