De la indignació a la construcció d'un nou futur: Debat organitzat per Icaria Editorial

Qui governa realment les nostres vides? Com podem actuar per a propiciar un canvi ? Quin nou sistema econòmic i polític necessitem? Les xarxes socials son útils per avançar cap a una nova democràcia real?
Debat organitzat per Icaria Editorial a Àgora Catalunya, Barcelona.

Eulàlia Reguant: coautora de “Vivir en deudocracia”´.

Joan Subirats, catedràtic de Ciència política i investigador de l’IGOP.
David Fernández, periodista de la Directa.
Jordi Marí, economista.
Arnau Monty, participant de Communia.

Viure en Deudocràcia requerirà per sortir-ne, una altra societat i una altra política.

Eulàlia Reguant ens presenta el llibre col·lectiu en el què ha participat que ha estat publicat per Icaria Editorial.

Ella ha escrit un els capítols de “Vivir en Deudocracia”.

Explica els perquè de les retallades: Alemanya i França volen una economia espanyola amb recursos i per això reclamen que es retalli la despesa pública, perquè si en un moment donat els bancs espanyols no poden pagar el que deuen a la banca francesa i alemanya, sigui l’estat espanyol que aboni el deute. Tot això amb l’excusa de sanejar el deute, argument fals perquè del total del deute només el 16% és públic mentre que el 84% és privat.

Joan Subirats ens presenta la seva darrera publicació també a Icaria Editorial: “Una altra Societat, una altra Política”. Reflexiona Subirats sobre els canvis que s’han produït a la societat en els darrers temps, canvis que reclamen una altra manera de fer política. Parla del 15M, de la revolució organitzativa que representa internet i de eixos estratègics situats en l’àmbit que ens és comú com ara la sostenibilitat ambiental, el món digital o el món cooperatiu.

Icària Editorial

Share

Joan Subirats: La Política, la Crisi i el paper dels Indignats | democràcia real i dignitat

Joan Subirats: La Política, la Crisi i el paper dels Indignats

Paper de la Política a la Crisi

Estem acostumats a relacionar el canvi social amb partits, poder polític i estat. El canvi doncs, es basava en canviar a qui governava. Aquesta lògica ha tingut molt de pes en el funcionament polític, però ha significat confondre política amb institució.
Contràriament, per a molt de la gent jove, tots els partits, totes les institucions formen part del sistema, la qual cosa vol dir que no tenen l’esperança que els partits modifiquin la realitat. Resultat: els veuen com una cosa aliena a la seva realitat.
Ens trobem doncs, en un dilema. Els partits polítics han estat instruments socials per a fer el canvi i ara mateix molta gent els veu com a instruments de l’estat per a mantenir l’”statu quo”.
Tradicionalment s’entenia que hi ha una gran diferència entre qui governa, però en aquest moment per a molta gent, en la seva experiència vital, és el mateix. Això ens porta a constatar que la gent que més hauria de lluitar per canvis, la que està més fotuda, s’abstingui en entendre que mani qui mani, no afecte les seves condicions de vida.

Quin protagonisme tindran els indignats?

Estem acostumats a relacionar el canvi social sempre amb partits, poder polític i estat. El canvi doncs, es basava en canviar a qui governava. Aquesta lògica ha tingut molt de pes en el funcionament polític, però ha significat confondre política amb institució.
Contràriament, per a molt de la gent jove, tots els partits, totes les institucions formen part del sistema, la qual cosa vol dir que no tenen l’esperança que els partits modifiquin la realitat. Resultat: els veuen com una cosa aliena a la seva realitat.
Ens trobem doncs, en un dilema. Els partits polítics han estat instruments socials per a fer el canvi i ara mateix molta gent els veu com a instruments de l’estat per a mantenir l’”statu quo”.
Tradicionalment s’entenia que hi ha una gran diferència entre qui governa, però en aquest moment per a molta gent, en la seva experiència vital, és el mateix. Això ens porta a constatar que la gent que més hauria de lluitar per canvis, la que està més fotuda, s’abstingui en entendre que mani qui mani, no afecte les seves condicions de vida.

Quin protagonisme tindran els indignats

Hi ha dos elements que donen la raó als indignats quan afirmen que “no els representen”. 1er/ els polítics fan cada cop més allò que els hi dóna la gana i compleixen el contracte implícit que signifiquen les eleccions; 2on/ No s’assemblen al conjunt de la població en disposar d’uns privilegis, unes formes de fer i concebre el poder, que no s’ajusten als sacrificis i al dolor que fan passar a la societat. No s’assemblen doncs a la societat ni en la manera de viure ni en l’obligació que haurien de suposar els compromisos adquirits.
Els indignats, contràriament a una majoria social, no confonen política amb partits. La pregunta és: aquest tipus de moviment pot reorganitzar la forma de fer política a nivell social? Ens podem imaginar una estructura molt més autogestionària, de democràcia directe, menys basada en la delegació? És imaginable que en el futur hi hagi una organització política més horitzontal, menys jeràrquica? Ara com ara es fa difícil de veure a mig termini. A curt termini es més fàcil d’imaginar, sense oposar-se a que l’anterior alternativa es vagi construint, és optar per una democràcia molt més desconfiada envers les institucions. Una democràcia amb molta més capacitat de control en la qual la mobilització ciutadana construeixi desconfiança democràtica: fer complir les lleis, fer complir els contractes, que els polítics rendeixin comptes, que se’ls pugui remoure, poder presentar iniciatives legislatives, referèndums. En altres paraules, tirar endavant mecanismes que no alteren el joc institucional però que sí canvien l’equilibri de forces entre societat i poder polític.

Share

European Revolution: video collection 3

Primero te ignoran, luego se ríen de ti, después te atacan, entonces ganas: Gandhi

Miradas de Mayo

Arianne Sved: del 68 al 2011.

Let the SOL in from Arianne Sved on Vimeo.

Palabras en la Puerta del Sol de Madrid Agustín García-Calvo

Stop Pilotes de Goma

Nicola Tanno és un Jove italià, que va perdre un ull durant la celebració a Barcelona, de la victòria d’Espanya en el Mundial de Futbol de Sudàfrica.
Afirma que un Mosso d’Esquadra el va apuntar directament des d’una distància de 30 metres. El resultat fou un hematoma cerebral i la pèrdua d’un ull. Al marge de les responsabilitats, Tanno i la recentment constituïda Associació “Stop Bales de Goma”, creuen que no hi ha proporcionalitat entre els fets perseguits, aldarulls i destrosses al mobiliari urbà i les conseqüències per a les persones. Demanen per tant que els Mossos i d’altres cossos de policia d’arreu, utilitzin altres mètodes per a reprimir. Stop Bales de Goma amb el suport de d’altres entitats, com la Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans o Justícia i Pau, estan negociant amb representants del Parlament, per fer els canvis legislatius necessaris per a eradicar el perill que suposen les bales de goma i d’altres armes, com ara els nous fusell (tècnicament llença granades) adquirits per la policia catalana. Demanen també que per a poder exigir responsabilitats, els antiavalots portin un número identificatiu. També les bales haurien de portar un codi de referència associable al policia que l’ha fet servir.

Autoritaris: Xavier Caño

Banco del Sur

El Banco del Sur persigue como objetivo central ser autónomo de las políticas económicas neoliberales del FMI y BM, pues busca disminuir el depósito del ahorro interno de las economías de la región suramericana en los bancos del Norte. Asimismo es un paso previo a la formación de la moneda común del Sur como respuesta a los efectos nocivos de las crisis del dólar. En definitiva, apunta al uso soberano de los capitales a favor de nuestros propios intereses, los cuales deben priorizar la ejecución de los proyectos estructurantes de la nueva integración geopolítica del Sur, por ejemplo:

1.-La infraestructura física terrestre, aérea y marítima.

2.-La red de abastecimiento alimentario. Soberanía alimentaria

3.-La red del sistema integral de salud.

4.-El sistema educativo para la transformación.

5.-Las conexiones de oleoductos y gasoductos energéticos. Soberanía Energética.

“Hay que ser críticos con las cifras”.- La manipulación de las estadísticas -Gerd Bosbach • Rafael Poch

FUKUSHIMA

El primer ministro japonés sufre una moción de censura por su gestión en Fukushima
La prueba de confianza en el parlamento tiene lugar el mismo día que el OIEA concluye que Japón subestimó los riesgos de tsunami

Es imposible diseñar una central nuclear aceptablemente segura: François Díaz-Maurin, ingeniero nuclear

¿Que posibilidad existe de que un suceso cuasi imposible debido a su escasísima probabilidad de realización se manifieste a la vez en tres sitios?

Fukushima: lo imposible elevado al cubo

SicomTV

SICOM

AEREN

Attac – Acordem

Share

European Revolution: video collection

Police attacked the outraged protesters everywhere

La Bastille, Paris 29-5-11

Plaça Catalunya Barcelona: Friday 27-5-2011

Vídeo companys plcatalunya

Athens, Greece, Syntagma Square 29-5-11

Conclusiones Asamblea Plaza del Sol de Madrid

Share

Spanish Revolution - Desalojo Pl. Catalunya

Fotos brutal desalojo Plaza Catalunya por parte de los Mossos d’Esquadra el viernes 27-5-11

Share

Impulsat per

Amb el suport 2009-2010

Arxiu de videos

Facebook

Twitter