Leila Nachawati, professora de comunicació de la Universitat Carlos III de Madrid, ens parla de la dictadura dels Assad a Síria i de com exerceixen el poder a través del control de la ment dels ciutada@ns, control que s’inicia a l’escola. Nachawati ens raona perquè la gent s’ha aixecat en contra de la dictadura i ens parla de la importància de la narrativa sorgida de la revolta ciutadana transmesa de forma escrita i audiovisual. Ens recomana Nachawati participar de les campanyes de suport que s’organitzen en el si de les xarxes socials i que estiguin adreçades a l’obtenció de la llibertat i per la dignitat dels siri@ns.
Marc Marginedas va estar a Síria clandestinament, durant el mes de gener de 2012. Corresponsal de guerra des de fa 15 anys, Marginedas ens explica les seves impressions. Destaca en comparació i per sobre de d’altres dictadures àrabs, la crueltat del règim de Damasc. La dictadura dels Assad no només tortura i mata sinó que a més li agrada mostra-ho com a lliçó per a d’altres que vulguin oposar-s’hi. Interpreta Marginedas, que Baixar al-Assad, un dictador jove, sap que si perd el poder no trobarà cap lloc on amagar-se confortablement per la qual cosa no dubte en reprimir sense contemplacions.
Les jornades foren organitzades per l’Institut Europeu de la Mediterrània el 15 de Març de 2012 a Barcelona
Khalil Al Aanani. School of Government and International Affairs, Durham University. Al Ahram Center for Political and Strategic Studies, El Cairo.
¿Por qué los islamistas ganan las elecciones en los países árabes?
1/ Actores no corruptos: imagen de limpieza.
Superación de los muchos problemas que han tenido que afrontar en las últimas 6 décadas: represión, opresión, supresión
2/ Redes sociales: Gran entramado de redes sociales asistenciales.
Construcción durante décadas de redes sociales de bienestar, médico-sanitarias, educación, asistenciales, servicios….
3/ La religión parte integral fundamental de la vida cotidiana.
Quienes están relacionados con la religión disponen de una autoridad especial.
Relación entre el voto a partidos, la religión, la salvación y Allah.
Muchos académicos sostienen que los impulsores de las revoluciones árabes eran mayoritariamente seculares y jóvenes liberales. Solo puedo aceptar esta hipótesis si se incorpora a los jóvenes isalmistas liberales como promotores de la revolución. Otra cosa es el papel que jugaron: si hubieran tomado una posición central, dirigente, las revoluciones no hubieran prosperado por los temores occidentales al islamismo. Fueron inteligentes y no se mostraron como dirigentes.
En el islam la religión no es tan solo un culto o un ritual, es una forma de vida. La religiónh ha tenido un papel fundamental en la revolución, a través de las mezquitas y de las organizaciones asistenciales y de caridad, pero no como una imposición, sino como fuente de identidad y valores.
La guerra en Afganistán no tiene el aval de Naciones Unides.
The war in Afghanistan does not have the endorsement of United Nations
Alejando Pozo és investigador del Centre d’Estudis per la Pau JM Delás de Justícia i Pau.
Tot el que esdevé a l’Afganistan pot explicar-se a través d’un gràfic elaborat pels Estats Units: la guerra global contra el terror.
En el quadre es manifesta la diferència entre dues operacions: Llibertat Duradora, encapçalada pels Estats Units i la ISAF, que lidera l’OTAN.
En determinats països, entre els que hi ha Espanya, interessa confondre l’opinió pública tot atribuint el lideratge de la ISAF a NNUU. No és cert. No hi ha cap procés de pau obert, ni per suposat cap acord. I tampoc hi ha oberta cap acció humanitària.
Todo lo que sucede en Afganistán puede explicarse a través de un cuadro elaborado por los Estados Unidos: la guerra global contra el terror.
Distinguen dos operaciones: Libertad Duradera, liderada por USA y la ISAF, que lidera la OTAN.
En determinados países, entre los que está España, interesa que se confunda el liderazgo de la ISAF que se intenta atribuir a Naciones Unidas. No es cierto. No hay ningún proceso de paz abierto, ni por supuesto ningún acuerdo. Y tampoco hay abierta ninguna acción humanitaria.
El principal problema que pateix l’Afganistan són els 30 recents anys d’ingerència estrangera – per no remuntar-nos a temps pretèrits -.
Són 14 els països amb interessos per ser-hi presents. Afganistan és una amalgama de petites guerres fredes. Tots els països amb voluntat de ser alguna cosa en la geopolítica mundial hi estan presents. I tots els presents en el conflicte maten: els talibans, el govern, l’OTAN, els Estats Units i qualsevol que hi participi. Aquestes morts es tracten d’ocultar qualificant-les de danys col · laterals. No és cert. Segons el dret internacional una baixa col · lateral és aquella víctima resultat d’un atac a un objectiu militar. Si el que s’ataca són objectius civils, l’atacant està 100% segur que hi haurà víctimes civils i aquestes, llavors, no són danys col · laterals.
El principal problema que padece Afganistán son los 30 recientes años de injerencia extranjera – por no remontarnos a tiempos pretéritos -.
Son 14 los países con intereses. Afganistán es una amalgama de guerras frías de pequeño tamaño. Todos los países con voluntad de ser algo en la geopolítica mundial están presentes. Y todos los presentes en el conflicto matan: los talibanes, el gobierno, la OTAN, los Estados Unidos i quienquiera que participe. Estas muertes se tratan de ocultar calificándolas de daños colaterales. No es cierto. Según el derecho internacional una baja colateral es aquella víctima resultado de un ataque a un objetivo militar. Si lo que se ataca son objetivos civiles, el atacante está 100% seguro que habrá víctimas civiles y estas, entonces, no son daños colaterales.
Manifestació de dones a El Caire, Egipte exigint la igualtat de drets amenaçada pel règim militar que controla el poder, les forces islàmiques que van guanyar les eleccions i el conservadorisme social dominant que s’escuda en les tradicions.
L’agressió d’un militar a una dona a la plaça Tahrir — deixant-la en sostenidors – ha acabat de revolucionar les dones. Aquell dia es va traspassar una línia vermella i les dones egípcies no volen perdre de cap de les maneres, l’oportunitat d’aconseguir el reconeixement de la igualtat de drets a la Constitució. Al Parlament només hi ha un 1% de dones i no se senten representades. És per això que reclamen més participació política i la concreten en aconseguir una representació significativa de dones en l’assemblea que ha de redactar la nova constitució egípcia.
I diuen: “la veu de les dones de la revolució no és el cony”; o “la noia és com el noi”.
Sahar Talaat, periodista especializada en nuevos movimientos sociales en el mundo árabe.
El 11 de febrero en El Cairo, Egipto, fue un día triste. El pueblo se manifestó pero no queda nada claro que estrategia siguen el poder militar y sus aliados. Una pregunta claves de la población es: ¿por qué los miembros del anterior régimen no están siendo juzgados?. Necesitamos saber si tenemos un sistema judicial fuerte en el país. Por otra parte el régimen continúa reprimiendo a los manifestantes que mueren son detenidos o desaparecen. El sistema político de Mubarak no ha desaparecido, continúa. Declaraciones de Sahar Talaat en el programa Tots x Tots de COMRadio, Barcelona.
Hosni Mubarak y su ministro de información de turno: digan lo que quieran que nosotros haremos lo que nos dé la gana.
Hemos saltado de la no información a la desinformación que está causando una distorsión en la opinión pública. Se intenta desprestigiar la revolución introduciendo el miedo y la duda. No hemos conseguido aún la transparencia informativa, pero el cambio es muy positivo. Vamos camino de superar la censura que aún existe.
Indignació i respostes a un sistema malat. Angle editorial
Publicat el darrer llibre d’Arcadi Oliveres.
Conferència a la Llibreria Altair – COMRàdio
No hi haurà conflictes armats a Europa perquè els exportem a fora. Líbia, Somàlia, Afganistan, Iraq, África
l’Imperi Goldman Sachs: Monti, Papadinos, Draghi i els 7 darrers responsables d’economia dels EUA.
No habrá conflictos armados en Europa porque los exportamos fuera.. Libia, Somalia, Afganista, Iraq, África.
No habrá conflictos en Europa porque los exportamos a:
Libia: 85.000 muertos
Somalia: ¿quiénes son – somos – los piratas?
Los presupuestos de Defensa, España incluida, aumentan a pesar de las crisis.
Las armas aunque no se disparen matan porque el dinero que nos gastamos en ellas, si los utilizásemos para otras cosas, permitirían por ejemplo eliminar 30 veces el hambre en el mundo.
Els polítics que ens governen són titelles de les entitats financeres. L’Imperi Goldman Sachs.
Els set darrers responsables d’economia dels Estats Units han estat membres de Goldman Sachs.
Trichet treballa pel productor d’armes europeu EADS.
Los políticos que nos gobiernan son títeres de las entidades financieras. El Imperio Goldman Sachs.
Monti, Papadimos y Draghi són Goldman Sachs. Los siete útilmos máximos responsables de la economia de Estados Unidos han sido miembros de Goldman Sachs. Trichet trabaja ahora para el mayor productor de armas europeo: EADS
Los beneficios de la paz:
Dejar de hacer investigación militar, al contrario de lo que parece, nos haría avanzar tecnológicamente. El mito según el cual la investigación militar es buena para el progreso de la ciencia es falso. La pregunta que deberíamos formularnos es: ¿si el dinero que se ha dedicado a la investigación se hubiera empleado en favor de la investigación civil, que progresos se habrían conseguido?
Ens volen imbècils.Contra el neoliberalisme, Banca Ètica.
Nos quieren imbéciles. Contra el neoliberalismo, Banca Ética.
Que nadie se ofenda, pero nos imbecilizan con la transmisión diaria de partidos de fútbol y por si acaso no era suficiente disponen de Telecinco e Intereconomía.
El director de Lehman Brothers en España cuando quebró este banco era Luís de Guindos. Rajoy, para premiarlo, le ha hecho Ministro de Economía – econosuya -.
Banca Ética contra el abuso financiero. Banca Ètica contra l’abús financer.
Cualidades: no invierten en bolsa. Sus criterios aplican una nota negativa que impide invertir en armas, drogas, explotación infantil ni en nada parecido. Finalmente se rigen por tres condiciones positivas: todo el dinero que la gente deposite irá destinado a generar empleo, educación y cultura y protección del medio ambiente.
Debemos convencernos que hay soluciones a la crisis que no es inevitable. Las propuestas alternativas madurarán con lentitud pero avanzarán.
Diferentes asociaciones de víctimas de la violencia de cuerpos policiales – Mossos – comparten espacio, actividad y reivindicaciones.
Acción Inside/Outside dins del festival “The influencers”. Proyecto de participación fotográfica a nivel global.
Hay dos colectivos integrados en Barcelona: La Plataforma de Afectados por la Hipoteca y Stop balas de goma.
Oriana Eliçabe del Colectivo En Medio y Coordinadora del Taller de Acción Fotográfica, explica que es la inciaitiva Inside/Outside.
Stop bales de goma. Nicola Tanno.
Va perdre l’ull per causa de les bales de goma llençades pels Mossos. Històries, retrats, de persones que han patit les bales de goma dels Mossos.
Perdió el ojo a causa de las balas de goma que lanzaron los Mossos. Historias, retratos de personas que han padecido las balas de goma que lanzarons los Mossos.
Los sueños de los desahuciados. Plataforma de Afectados por la Hipoteca de l’Hospitalet.
Els sommnis dels desnonats. Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de l’Hospitalet.
L’Afganistán, en els darrers 30 anys, ha hagut de tractar amb dos poders d’ocupació: els soviètics i les forces internacionals associades als Estats Units. Ens ho explica en el vídeo Doris Buddenberg que fou responsable de NNUU en la lluita contra la droga i els crims.
Fou precisament als anys 80, quan els mujahidin lluitaven del braç dels occidentals contra la URSS, quan el conreu de l’opi es va introduir al país de forma massiva. I fou a partir dels anys 2000, tot coincidint amb la invasió occidental, que el conreu de la planta del opi ha assolit les quotes màximes de producció. Durant el 2011 els contrabandistes han obtingut entre 2.400 i 2.600 milions de dòlars a través del comerç il·legal.
Pel que fa als Drets Humans i als Drets de les dones, Sari Kuovo, codirectora del Afghanistan Analysts Network, pensa que hi ha un canvi en la implicació de les dones en les qüestions socials i un altra en la percepció que els actors socials tenen d’aquesta implicació. Això no obstant es precís que els afganesos més conscients puguin comunicar-se amb els més conservadors, la qual cosa no és fàcil d’aconseguir.
Darrerament, diu Kuovo, moltes persones implicades en qüestions relacionades amb els Drets Humans acaben mortes. És molt perillós significar-te en la defensa dels Drets Humans. I encara pitjor: no espero cap millora quan les forces internacionals marxin.
Rangina Hamidi, fundadora de Kandahar Treasure, adverteix que amb la sortida de los tropes internacionals el 2014, Afganistan podria caure en una nova guerra civil. Diu Hamidi que cal fer front als desafiaments sense resoldre i que no es pot deixar el país com es va fer el 1989: amb les armes a mans de gent equivocada. I conclou: els sectors més corruptes, que han estat en contacte durant aquests anys amb les forces occidentals, tenen ara més poder que l’any 2001.
Sari Kuovo, codirectora de Afghanistan Analysts Network, es pregunta: l’estratègia de conciliació ten en compte les dones?. Kuovo no sap que passarà amb temes tant delicats com l’accés dels nens a l’escola o si les dones podran accedir al treball.
Kandahar Treasure és la primera empresa privada de dones de Kandahar.
Va ser fundada l’any 2008 i ara mateix aplega 375 dones.
Rangina Hamidi, fundadora, explica: venem productes fets a ma per nosaltres. La nostre voluntat es mostrar al món una imatge diferent a la de terroristes o de víctimes que no saben cuidar de si mateixes.
Negociar amb els talibans és la millor solució per a l’Afganistan.
Coloquio con Attawasol, asociación de mujeres obreras de Tánger.
Con la introducción de criterios éticos en la compra pública de ropa de las administraciones catalanas se pretende implementar mecanismos que permitan asegurar que la ropa utilizada por los trabajadores i les trabajadoras de nuestros ayuntamientos ha sido confeccionada libre de explotación y de injusticias.
Situación de las mujeres obreras en Marruecos. 1
No hay ninguna consideración a las mujeres obreras del sector textil marroquí.
Su salario oscila entre 0,5 y 1 € la hora. – 5 a 10 dirhams -.
Ni con dos sueldos llega para vivir dignamente.
Una habitación puede costar 60€ al mes.
La mayoría de las mujeres trabajan sin contrato lo que supone no cotizar a la seguridad social y perder los derechos inherentes al trabajo.
Hay una gran connivencia entre inspectores y empresarios: es habitual que se haya acordado previamente el día de las inspecciones y que por ejemplo ese día las menores no acudan al trabajo.
Las mujeres son objeto de violencia física familiar en un porcentaje que a menudo alcanza el 50%
Latifa Tadlaoui: Presidenta de l’associació Attawasol del Marroc. Ha treballat més de 15 anys en la indústria de la confecció, entre d’altres per a empreses espanyoles (Inditex i Mango).
Aboubakr Khamlichi: Sindicalista i formador de l’associació Attawasol. Ha participat en diverses recerques de la Campanya Roba Neta i visites a Europa.
Si las mujeres del textil marroquí se sindican, las despiden. 2
Cuando las mujeres han intentado organizarse a través de los sindicatos, son despedidas como escarmiento para todas. También se ha manipulado a grupos de trabajadoras para crear división entre las mujeres.
Attawasol es una asociación de obreras dedicada a defender los derechos de las mujeres en general y de las trabajadoras en particular. Attawasol se dedica a crear espacios de formación, alfabetización, derechos laborales, formación elemental y capacitación
Campanya Roba Neta: Sabeu d’on ve aquesta roba que compreu?. Per una compra de roba pública ètica.
Albert Sales, coordinador de la campanya: nosaltres ens dediquem a pressionar les grans marques per tal que no s’acomiadi indiscriminadament, es forci a readmetre acomiadades i repressaliades i no es paguin salaris de misèria.
I plantegem a les grans marques de roba preguntes concretes. Sabeu d’on ve la roba que esteu posant a la venda?; en quines condicions està feta?; podeu incidir en la cadena de subministrament?.
De fet estan comprant roba fins i tot pels policies, pels bombers, les bates dels metges, els llençols dels serveis sanitari.
Estreno documental ‘Perdre el fil’ – perder el hilo – realizado por ‘Fora de Quadre’
SETEM presenta el documental ‘Perdre el fil’sobre la producción de ropa de trebajo en Marruecos. El reportaje explica les dificultades para encontrar el origen de la ropa de los policías, bomberos, jardineros públicos, etc, de las administraciones públicas europeas i les condiciones laborales de las persones que la confeccionan.
El documental forma parte del programa de Compra Pública Ética de SETEM, en el marco del proyecto europeo Networkwear liderado por SETEM Catalunya i en el que participan otras ONG de Alemania, Austria i Bélgica, además de ciudades asociadas como Viena, Bonn, Manresa i Barcelona. El reportaje ha sido realizado por la asociación ‘Fora de Quadre’ con la colaboración de la Unió Europea.
Mirades Feministes a l’Agenda del Desenvolupament:Drets Sexuals i Reproductius.
Una publicació que coordina Francesca Romita.
Mirades Feministes és un projecte de Cooperacció i associacions aliades de Catalunya, de l’Amèrica Central i del Sud: Ca la Dona, Creación Positiva i APFCB, a Catalunya, Iamaneh (Mali), a Àfrica, i La Corriente (Nicaragua), la Casa de la Mujer (Colòmbia) i Las Dignas (El Salvador), a Amèrica Llatina. I compta amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.
Recull estratègies per a fer front a problemes que no tan sols posen en perill el progrés dels drets de les dones sinó que són un pas enrere: per exempleel ressorgiment de moviments fonamentalistes religiosos a Amèrica. A Mali i per posar un exemple africà, és prioritari el combat a la fístula obstètrica, una gravíssima malaltia que esdevé durant el part.
Objectius: promoure l’autonomia de les dones, defensar i garantir els seus drets en general i els sexuals i reproductius, en concret.
Mirades Feministes es una publicació que coordina Francesca Romita.
Els drets sexuals i reproductius són drets emparats per tractats internacionals signats per 187 països: No tots els països, ni molt menys, els reconeixen i els apliquen en la seva totalitat.
Catalunya, i l’Estat Espanyol tenen ara com ara, garantits la majoria dels Drets Sexuals i Reproductius de les dones, la qual cosa no vol dir que sigui fàcil accedir-hi a la seva totalitat. I dic ara com ara, per causa del Partit Popular que amenaça de derogar la llei de salut sexual i reproductiva.
Els més amenaçats són:
Dret a l’educació i a la informació sexual.
Dret a l’accés universal del mètodes anticonceptius.
Dret a la interrupció del embaràs. Es prendrà a les dones el dret a decidir sobre la seva maternitat que quedarà a mans de terceres persones.
Queda per saber que passarà amb el dret als matrimonis homosexuals, o amb l’assignatura d’Educació per la Ciutadania on es facilita tota la informació sobre sexualitat, identitats sexuals i d’altres…..
Sílvia Aldavert: Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears: (APFCiB)
Dades generals del procés electoral i situació econòmica i social
El procés electoral va començar el Novembre de 2011 i ha de decidir la composició de l’Assemblea de Parlamentaris, del Senat, elaborar la Constitució i triar President. Més enllà de febrer de 2012, amb les eleccions al Senat, el calendari electoral és ara com ara incert.
Són les primeres eleccions amb un ampli ventall d’opcions polítiques a triar la qual cosa fa que el poble egipci hi participi amb il•lusió. La participació ha superat fins ara el 60%. A les manipulades ni encorsetades eleccions organitzades per Hosni Mubarak, la participació no superava el 10%.
El problema rau en dos aspectes fonamentals que perjudiquen sempre als partits de nova creació sorgits a partir de la revolta.
Per una banda el temps per a fomentar l’educació política ha estat molt curt la qual cosa no ajuda al coneixement de les noves opcions polítiques.
Per altra banda l’analfabetisme està molt estès, més del 70% de la població.
En conseqüència les noves formacions, el Bloc, Revolució Continua etc, tenen moltes dificultats per donar-se a conèixer. En aquest sentit les mesquites, on Germans Musulmans i Salafistes han exercit la seva influència des de fa anys, han tingut un paper clau a través de la propaganda oral a favor dels partits de base religiosa.
A Egipte hi ha molts problemes de feina amb conflictes, vagues i enfrontaments que fa anys que duren i que el règim autoritari i dictatorial de Mubarak es negava a abordar. La revolta ha empitjorat les coses amb els descens del turisme i la disminució de les inversions estrangeres. La crisi tampoc ajuda. Hi ha molta pobresa i l’economia és de subsistència o basada en petits negocis.
També hi ha molts conflictes ambientals a les zones industrials i agrícoles, concentrades en el delta del Nil, molt contaminat i amb greus problemes derivats dels fertilitzants.
Qui és qui: procés electoral, partits polítics i resultats.
Com funciona el procés electoral.
Eleccions fetes i per fer: assemblea, senat i presidència.
Partits que han participat i resultats obtinguts: Germans Musulmans, Salafistes, Wafd. Bloc Egipci, Revolution Continuus.
El masclisme a la societat egípcia:
La violència que les forces armades ha exercit contra les dones, simbolitzada en la dona agredida, violentada i despullada a la plaça Tahrir, fou una humiliació preconcebuda per l’exèrcit, no una acció incontrolada feta per un grup de soldats. La prova està en les altres maneres d’exercir la violència contra les dones que es manifesten com ara els test de virginitat que es fan a les detingudes, una acció d’allò més humiliant a la societat a la masclista societat egipcia.
Contràriament hi ha moltes dones fent política: militants, activistes, defensores dels drets humans, en canvi no hi ha cap dona al govern provisional, la participació de dones a les llistes electorals ha estat baixíssima i situades a més a més en llocs de poca o cap rellevància. Hi ha una desena de dones entre 300 parlamentaris.
