La guerra a l'Afganistan no té l'aval de Nacions Unides: anàlisi d'Alejandro Pozo del Centre Josep Maria Delàs de Justícia i Pau.

La guerra en Afganistán no tiene el aval de Naciones Unides.

The war in Afghanistan does not have the endorsement of United Nations

Alejando Pozo és investigador del Centre d’Estudis per la Pau JM Delás de Justícia i Pau.

Tot el que esdevé a l’Afganistan pot explicar-se a través d’un gràfic elaborat pels Estats Units: la guerra global contra el terror.

En el quadre es manifesta la diferència entre dues operacions: Llibertat Duradora, encapçalada pels Estats Units i la ISAF, que lidera l’OTAN.

En determinats països, entre els que hi ha Espanya, interessa confondre l’opinió pública tot atribuint el lideratge de la ISAF a NNUU. No és cert. No hi ha cap procés de pau obert, ni per suposat cap acord. I tampoc hi ha oberta cap acció humanitària.

Todo lo que sucede en Afganistán puede explicarse a través de un cuadro elaborado por los Estados Unidos: la guerra global contra el terror.

Distinguen dos operaciones: Libertad Duradera, liderada por USA y la ISAF, que lidera la OTAN.

En determinados países, entre los que está España, interesa que se confunda el liderazgo de la ISAF que se intenta atribuir a Naciones Unidas. No es cierto. No hay ningún proceso de paz abierto, ni por supuesto ningún acuerdo. Y tampoco hay abierta ninguna acción humanitaria.

El principal problema que pateix l’Afganistan són els 30 recents anys d’ingerència estrangera – per no remuntar-nos a temps pretèrits -.
Són 14 els països amb interessos per ser-hi presents. Afganistan és una amalgama de petites guerres fredes. Tots els països amb voluntat de ser alguna cosa en la geopolítica mundial hi estan presents. I tots els presents en el conflicte maten: els talibans, el govern, l’OTAN, els Estats Units i qualsevol que hi participi. Aquestes morts es tracten d’ocultar qualificant-les de danys col · laterals. No és cert. Segons el dret internacional una baixa col · lateral és aquella víctima resultat d’un atac a un objectiu militar. Si el que s’ataca són objectius civils, l’atacant està 100% segur que hi haurà víctimes civils i aquestes, llavors, no són danys col · laterals.

El principal problema que padece Afganistán son los 30 recientes años de injerencia extranjera – por no remontarnos a tiempos pretéritos -.

Son 14 los países con intereses. Afganistán es una amalgama de guerras frías de pequeño tamaño. Todos los países con voluntad de ser algo en la geopolítica mundial están presentes.  Y todos los presentes en el conflicto matan: los talibanes, el gobierno, la OTAN, los Estados Unidos i quienquiera que participe. Estas muertes se tratan de ocultar calificándolas de daños colaterales. No es cierto. Según el derecho internacional una baja colateral es aquella víctima resultado de un ataque a un objetivo militar. Si lo que se ataca son objetivos civiles, el atacante está 100% seguro que habrá víctimas civiles y estas, entonces, no son daños colaterales.

Interessos d’Espanya a l’Afganistan

Intereses de España en Afganistaán.

Altres vídeos sobre l’Afganistan

L’Afganistan: quina serà l’herència que deixaran les forces occidentals quan marxin el 2014?

Afganistan: Anàlisi – 2.777 civils morts el 2.010 |sèrie de 7 capítols. Catalan, Spanish, English

Afganistan. Nadia Ghulam, afganesa guanyadora del Bertrana: Pau, Llibertat i Educació arreu!

Organitzacions

Centre d’Estudis per la Pau Josep María Delàs de Justícia i Pau

Justícia i Pau

Rànquing de la Banca Armada espanyola

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Share

Arcadi Oliveres Diguem Prou: Ens volen imbècils! l'Imperi Goldman Sachs i la Pau | Nosquieren imbéciles! El imperio Goldman Sachs y la Paz.

Diguem Prou – Digamos Basta

Indignació i respostes a un sistema malat. Angle editorial

Publicat el darrer llibre d’Arcadi Oliveres.

Conferència a la Llibreria Altair – COMRàdio

No hi haurà conflictes armats a Europa perquè els exportem a fora. Líbia, Somàlia, Afganistan, Iraq, África

l’Imperi Goldman Sachs: Monti, Papadinos, Draghi i els 7 darrers responsables d’economia dels EUA.

No habrá conflictos armados en Europa porque los exportamos fuera.. Libia, Somalia, Afganista, Iraq, África.

No habrá conflictos en Europa porque los exportamos a:

Libia: 85.000 muertos

Somalia: ¿quiénes son – somos – los piratas?

Los presupuestos de Defensa, España incluida, aumentan a pesar de las crisis.

Las armas aunque no se disparen matan porque el dinero que nos gastamos en ellas, si los utilizásemos para otras cosas, permitirían por ejemplo eliminar 30 veces el hambre en el mundo.

Els polítics que ens governen són titelles de les entitats financeres. L’Imperi Goldman Sachs.

Els set darrers responsables d’economia dels Estats Units han estat membres de Goldman Sachs.

Trichet treballa pel productor d’armes europeu EADS.

Los políticos que nos gobiernan son títeres de las entidades financieras. El Imperio Goldman Sachs.

Monti, Papadimos y Draghi són Goldman Sachs. Los siete útilmos máximos responsables de la economia de Estados Unidos han sido miembros de Goldman Sachs. Trichet trabaja ahora para el mayor productor de armas europeo: EADS

Los beneficios de la paz:

Dejar de hacer investigación militar, al contrario de lo que parece, nos haría avanzar tecnológicamente. El mito según el cual la investigación militar es buena para el progreso de la ciencia es falso. La pregunta que deberíamos formularnos es: ¿si el dinero que se ha dedicado a la investigación se hubiera empleado en favor de la investigación civil, que progresos se habrían conseguido?

Ens volen imbècils. Contra el neoliberalisme, Banca Ètica.

Nos quieren imbéciles. Contra el neoliberalismo, Banca Ética.

Que nadie se ofenda, pero nos imbecilizan con la transmisión diaria de partidos de fútbol y por si acaso no era suficiente disponen de Telecinco e Intereconomía.

El director de Lehman Brothers en España cuando quebró este banco era Luís de Guindos. Rajoy, para premiarlo, le ha hecho Ministro de Economía – econosuya -.

Banca Ética contra el abuso financiero. Banca Ètica contra l’abús financer.

Cualidades: no invierten en bolsa. Sus criterios aplican una nota negativa que impide invertir en armas, drogas, explotación infantil ni en nada parecido. Finalmente se rigen por tres condiciones positivas: todo el dinero que la gente deposite irá destinado a generar empleo, educación y cultura y protección del medio ambiente.

Debemos convencernos que hay soluciones a la crisis que no es inevitable. Las propuestas alternativas madurarán con lentitud pero avanzarán.

Nou llibre d’Arcadi Oliveres: Diguem Prou – digamos basta -.

Justícia i Pau

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Share

Les Claus de les Revolucions Àrabs. IEMed 2

Sessió a l’Institut Europeu de la Mediterrània: IEMed

Hi van participar (1-3-10): Abdul Monen Al Mahat, Ahmed Driss, Bichara Khader i Senent Florensa.

Abdul Monen Al Mahat és el Degà de la Facultat de Ciències Polítiques de la Future University de El Caire i professor d’aquesta universitat.

A Egipte hi havia les condicions per a una revolució: marginació política , problemes econòmics profunds i consciència col•lectiva d’allò que estava passant: Per què, doncs, no es produïa una revolta? I per què, per extensió, no es produïa a tota la regió?.
Per l’extrema repressió.
Per la manipulació de les eleccions
I perquè no es disposava d’una eina que ajudés a aplegar els esforços: les noves tecnologies.

Ahmed Driss és professor de Relacions Internacionals de la Universitat de Tunísia i directe del “Centre d’Études Mediterrranées Internationals”

Ara mateix hi ha dues posicions a Tunísia:
Els que demanen una transició progressiva, no de cop i els que volen un canvi immediat, trencant amb el passat i aplicant noves regles.
La solució és a mans del President que te la facultat de convocar una Assemblea Constituent que s’encarregui de redactar una nova Constitució

Bichara Khader és el director del Centre de Estudis i Investigacions del Món Àrab Contemporani de la Universitat de Lovaina. És autor del llibre “El Món Àrab explicat a Europa”.

No hem de parlar d’altres models, els àrabs volen desenvolupar el seu propi. Ni Iran ni Turquia són models on emmirallar-se. Els turcs van fer la secularització per d’alt i els àrabas la volen fer per la base. Estem davant d’un fenomen nou, el panarabisme dels pobles que res te a veure amb el panarabisme dels estats desenvolupat als anys cinquanta i seixanta.

Senent Florensa, aleshores director de l’IEMed, fou nomenat secretari general d’afers exteriors del Governa d ela Generalitat de Catalunya. Fou Florensa que va moderar l’acte.

IEMed: Institut Europeu de la Mediterrània

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

Share

Las Claves de la Revolución Árabe: Bichara Khader. IEMed 1-3-11

Bichara Khader es el director del Centro de Estudios e Investigaciones del Mundo Árabe Contemporáneo de la Universidad de Lovaina. Es autor del libre “El Mundo árabe explicado a Europa”.

Dignidad, Libertad y Empleo, tres objetivos de la revolución árabe. Bichara Khader 1

Bichara Khader es el director del Centro de Estudios e Investigaciones del Mundo Árabe Contemporáneo de la Universidad de Lovaina. Es autor del libre “El Mundo árabe explicado a Europa”.

Estamos ante el fin de la excepción árabe. Las revoluciones están demostrando que los árabes no se deleitan con la esclavitud política. Y desmienten las voces occidentales que negaban la capacidad de los árabes de desarrollar la democracia.
Los protagonistas son jóvenes, ni obedientes ni sumisos, capaces de enfrentarse a las dictaduras y de rebelarse.
El mundo occidental ha quedado en evidencia. Ha apoyado a los tiranos con la voluntad de sostener un muro contra el islamismo radical y la inmigración ilegal. Se les ha vuelto en contra al no tener en cuenta los Derechos Humanos y la Libertad por encima de los intereses de parte. El resultado es que mientras los árabes están contentos en general, hay una cantidad significativa de ciudadanos europeos preocupados por la posibilidad que el desarrollo democrático posibilite la islamización política.
No entienden que están siendo revoluciones por la Libertad, la Dignidad y el Empleo, que tienen como fin derribar a los tiranos. ¿Cómo van a jugarse la vida por echar a un dictador para luego poner a un tirano liberticida?

Los males de los países árabes que la revolución quiere eliminar. Bichara Khader 2

Los males de los países árabes son comunes:
Dictaduras feroces y dictatoriales
Mala gestión económica
Y papel geopolítico irrelevante para los más de 360 millones de habitantes que engloba.
Sin embargo hay características específicas que distinguen a unos países de otros.
Marruecos: Son pocos los que cuestionan la Monarquía. Protestan y exigen más reformas y que no sean cosmética, sino reales y profundas.
Argelia: El Ejército es parte del régimen. No se sabe si es un país gobernado pro civiles o por militares.
Ambos, al contrario que Túnez o Egipto, más homogéneos, están fragmentados por líneas de fractura étnicas y lingüísticas.
Es también el caso de Libia. Gadafi es el Estado: una sola persona un solo pensamiento. Gadafi se ha dedicado a mantener la fractura enfrentando a las tribus que componen el estado. Y ahora está haciendo los mismo, favorecer las enemistades, causar una guerra civil para imponer los intereses de su clan. No lo conseguirá. Está perdido!

Más vídeos para conocer las claves de la revolución árabe y sus consecuencias

Sihem Bensedrine: Les revoluciones en el mundo árabe: Túnez e Israel

Avishai Margalit: las revoluciones en el mundo árabe

Institud Europeu de la Mediterrània: IEMED

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

Share

Libia: datos para ayudar a entender una crisis

Informacions y Articles

7 claves para el despertar árabe: Luz Gómez García es profesora de Estudios Árabes e Islámicos de la Universidad Autónoma de Madrid.

Libia y el mundo del petróleo: Noam Chomsky 17-4-11

Líbia y sus recursos, ni siquiera razones ocultas

AEREN – Asociación paara el Estudio de los Recursos Energéticos

Porqué el ataque a Libia viola el derecho internacional
Curtis Doebbler – Revista Sin Permiso 3-4-11

Los rebeldes de la CIA en Libia: los mismos terroristas que mataron tropas de Estados Unidos y la OTAN en Irak.
Webster G. Tarpley, Ph.D 24-3-11

La intervención y sus efectos contraproducentes: ¿A quién piensa Obama que engaña respecto de Libia?
Andrew Levine – Revista Sin Permiso 3-4-11

La clave está en el Golfo: más “botox”, menos democracia. Projecte Futurs 1-4-11
Josep Cabayol, Frederic Pahisa, Daniel Gómez

La guerra euro-estadounidense en Libia: mentiras oficiales y errores de concepto de los críticos
Por James Petras y Robin E. Abaya. Fuente: The people’s voice 30-3-11

Por què aguanta el Rey: Xavier Batalla La Vanguardia. 2-4-11 (Sobre Bahrein)

Ira Siria: Irán ya puede rezar por la suerte del régimen de Damasco. Xavier Batalla. La Vanguardia. 27-3-11

Una guerra sin rumbo: Manuel Castells, La Vanguardia 26-3-11

Complot contra Libia: Nazanin Amirian. Público 13-3-11

Libia en el gran juego: Manlio Dinucci

¿Cómo es posible?
Informe del Fondo Monetario Internacional alabando las políticas económicas de Gaddafi: Publicado el 15-2-2011

El tirano que compró a Occidente. El País 27-2-11. Miguel Mora

Reflexiones iniciales sobre Libia. Rebelión 26-2-11 Guillermo Caviasca

La agonía de una tiranía: Sami Nair. El País 26-2-11

¿Libia, pasto del yihadismo?. Fernando Reinars. El País 26-2-11.

Los errores de Gadafi: Andrew Solomon. El País 26-2-11

Cuatro ONG denuncian que España incumplió la ley en la venta de armas a los países con revueltas. El País 25-2-11

Europa es el principal exportador de armas a Libia. Público 24-2-11

Vídeo dónde se comprueba el uso por civiles de armas de fabricació belga (FN Herstal)

Libia no es un asunto de EEUU. El País 24-2-11

Share

Afganistan: Anàlisi - 2.777 civils morts el 2.010 |sèrie de 7 capítols. Afghanistan

El 2010 fue, con 2.777 muertos, el año en el que más civiles murieron en Afganistán desde el inicio de la ofensiva militar contra los talibanes a fines del 2001, según el informe anual de la Unama, la misión de las Naciones Unidas de Asistencia en el país, en colaboración con la Comisión independiente de derechos humanos afgana.

El año pasado el balance de víctimas civiles aumentó un 15% respecto de 2009, y en su conjunto en los últimos cuatro años las víctimas civiles fueron 8.832, incrementándose año tras año.

En 2010 murieron más de 600 soldados extranjeros.

Datos actualizados militares fallecidos

Shura: Documental. Els criminals continuen al poder. Les víctimes invisibles. Capítol 1

Shura – Documental sobre l’Afganistan
Autor Sagar Malé.

Shura és un documental de Mapasonor amb la col•laboració de ASDHA, Associació per als Drets Humans a l’Afganistan-
Llibreria Altair: Tots x Tots – ComRàdio

Sagar Malé (Mapasonor) realitza el documental Shura per a denunciar que els criminals històrics romanen al poder a l’Afganistan, mentre a les víctimes no se’ls reconeix la seva condició ni es parla de les amenaces que pateixen.
La transició s’està fent tot mantenint invisible la societat civil, mentre el debat se centra en la insurgència (talibans) i l’ocupació (OTAN), sense que la majoria dels afectats, la societat afganesa, tingui l’atenció necessària i que es mereix.

“Negociar amb els talibans és la solució per a l’Afganistan?”

L’Associació per als Drets Humans a l’Afganistan (ASDHA) organitzà els dies 25, 26 i 27 de gener les jornades “Negociar amb els talibans és la solució per a l’Afganistan?” on hi participaren representants de la societat civil afganesa i persones expertes en l’Afganistan que donaren resposta a tots els interrogants que neixen del Pla de Reconciliació i Reintegració que el president afganès, Hamid Karzai, va anunciar el passat mes de gener del 2010.
Vídeo presentació de les jornades.

No podem assolir la Pau a l’Afganistan a partir de l’acció militar.

Mohammad Masoon Stanekazi, ministre conseller del president afganès en reintegració i reconciliació.

Si continuen les operacions militars, més persones s’apuntaran a la insurgència. La confiança ha desaparegut. El més important és convèncer que hi ha una possibilitat de viure en pau, sense violència.
S’ha de donar una oportunitat a netejar el passat…..

Qui han de ser els interlocutors a l’Afganistan?

Thomas Ruttig: Si vols negociar no pots ser jutge i part com pretenen els Estats Units

Els EUA parteixen d’un error: creure que és possible ser part del conflicte i a la vegada actuar com a àrbitres o reguladors naturals. Cal un consens majoritari de tots els actors polítics, socials i ètnics. Això inclou també els grups de dones, les organitzacions civils, els grups en defensa dels Drets Humans, els periodistes i les ONG,s que estan treballant amb els talibans i les seves comunitats. Cal aplicar la Jirga: asseure’ns tots plegats i decidir tots junts.
Cal reconèixer que els talibans són una realitat molt forta i haurien de ser reconeguts com un dels majors actors en el conflicte. Ells, però, també hauran d’acceptar que no són la única part.
Els talibans no poden aspirar a tornar al seu “emirat”, ni la societat occidental podrà tenir la seva versió d’un estat ideal afganès modern.

Thomas Ruttig, Codirector del Centre d’estudis Afghanistan Analyst Network – AAN –

Hasina Safi . Les negociacions han de preservar els drets de les dones.

Hasina Safi és directora del Centre Afganès d’Educació per a Dones i membre de l’Afghan Women’s Network, única xarxa que treballa per a les dones a l’Afganistan.

A l’Afganistan es obligació constitucional que un 25% de dones tingui presència a totes i cadascuna de les estructures nacionals. Des del Govern a qualsevol institució passant pel Parlament. Les Dones no volem en cap cas, perdre els progressos que hem fet en aquests darrers 8 anys. Ara cal exigir als talibans, en el si del procés negociador, que acceptin la Constitució i les obligacions – deures que se’n deriven i per tant el paper de la dona en el conjunt de la societat afganesa.

Michael Semple. De què i de qui depèn la Pau

Michael Semple, membre del Carr Center for Human Rights Policy Harward Kennedy School.

Idees i pensaments. ideas and thoughts

Els talibans són un moviment molt complicat que fa difícil la seva definició. El fet que els talibans s’hagin donat a conèixer a partir de l’enfrontament amb les tropes internacionals, fa que quan tractem d’entendre’ls, ens fixem en el seu rol militar i no prestem atenció als altres aspectes del moviment.
En el sí dels talibans es viu un debat sobre com s’ha d’assolir el futur. Uns estan convençuts que el govern de Kabul col•lapsarà i que per tant és possible recuperar el control absolut de l’Afganistan. Tan sols cal esperar.
Uns altres opinen que no, que és impossible recuperar el control de tot el país. Si en el debat s’imposen aquests darrers, hi haurà una oportunitat per a la Pau. En cas contrari…..
No es bo tampoc que diversos dels actors involucrats en el conflicte, no es vegin a sí mateixos com a combatents, sinó que es creuen jutges, administradors o guies.
Si preguntes als talibans perquè no defensen els drets humans et contestaran que hi creuen i els defensen com ho demostren els 10 anys d’aliança amb els líders rurals.
Les negociacions amb els talibans son de caràcter polític i no inclouran acords al voltant de l’ajut humanitari. Ara bé, si hi hagués acord caldria aprofitar-lo per incrementar (recuperar) el radi d’acció de l’ajut humanitari i obtenir garanties dels talibans que no interferiran la seva distribució a les àrees que dominen.

Conclusions governamentals. 7 i final

La millor manera d’aconseguir una Pau que garanteixi els Drets Humans, és aconseguir que els talibans acceptin la Constitució que ja els respecte. Si els talibans es sotmeten a la Constitució, els drets de les dones, a la llibertat d’expressió i els drets humans en general, estaran assegurats formalment.
En aquests procés, afirma el govern Karzai, cal saber distingir als talibans combatents dels delinqüents, – traficants i d’altres – per tal d’evitar que criminals comuns escapin sense càstig. La gent, diu nel govern Karzai, no vol una Pau a qualsevol preu.
És esclaridor que el govern de l’Afganistan, no fa cap crítica de sí mateix, ni per la corrupció, ni per participació dels senyors de la guerra en la direcció del país i en la negociació del procés de pau.

Nadia Ghulam

Altres vídeos Afganistan

MAPASONOR

Associació pels Drets Humans a l’Afganistan

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Share

L'OTAN, una amenaça global: José Luís Gordillo

l’OTAN s’hauria de dissoldre

José Luís Gordillo es coautor amb d’altres membres del “Centre d’Estudis per la Pau Josep Maria Delàs”, del llibre ” l’OTAN una amenaça global. Pels autors l’OTAN s’hauria de dissoldre ja que no aporta res a la Seguretat i la Pau. Al contrari, en temps de crisi econòmica consumeix recursos que fan falta per actuacions realment urgents. En aquest segle 21 l’OTAN s’ha caracteritzat per la seva virulència, com ho demostren les seves intervencions a l’Afganistan i l’Iraq. Ara mateix les seves accions, marcadament imperialistes, poden conduir a que d’altres països, com ara la Xina, es vegin temptats de coalicions opositores que reproduirien el perillós esquema de guerra freda del segle 20.

l’OTAN no és un exèrcit humanitari. Tot el contrari, és imperialista i agressiva.

José Luís Gordillo desmitifica en aquest capítol, el concepte d’exèrcit humanitari que a vegades es vol associar a l’OTAN: les missions humanitàries son producte de la propaganda bélica, ens recorden els autors. La política internacional es dura, freda, materialista, i no entén de principis morals ni de filantropia. La guerra de l’Afganistan costa a España 1 milió i mig d’euros cada dia, diners que en plena crisi es perden i no es poden invertir per exemple, en el procés de transició cap a un nou model energètic.

l’OTAN és una amenaça per la democràcia

José Luís Gordillo argumenta que l’OTAN es una amenaça a la democràcia perquè entre les seves funcions hi ha la de policia militar en els països que la sustenten. l’OTAN s’ha convertit també, en el “club” militar dels països rics del Planeta. Una de les més importants missions que te encomanades és la de garantir el subministrament energètic als poderosos: “cal assegurar poder consumir més petroli que ningú”. I és aquí on rau el motiu fonamental de la seva existència: “en temps de crisi energètica, cal evitar que la pateixin els rics”. És una tasca, però, “curta de mires” perquè el problema continua i tot el que es fa és ajornar-lo.
En definitiva, l’OTAN per despeses que causa i per la missió encomanada, pot ser un obstacle greu per la imprescindible transició energètica.

Centre d’Estudis per la Pau Josep Maria Delàs de Justícia i Pau

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

Share

Impulsat per

Amb el suport de

Arxiu de Vídeos

Facebook

Twitter